Nissaga de Fotògrafs
El cognom de l’inventor francès precursor de la fotografia, Niepce, dóna nom a l’establiment de la plaça Prim dedicat, des de fa més de vuitanta anys, al món de la fotografia.

Obert el 1926 per l’ Ignasi Busquets Saborit com a sucursal de la seva botiga a Barcelona, ben aviat va passar a ser portat pel seu fill Josep Busquets Fabregat, que va venir a viure a Reus, d’on és Carles Busquets Boladeras, l’actual propietari. Amb el seu nebot Ramon i la seva filla Dolors que també hi treballen, sumen quatre generacions de vinculació a la fotografia.

Els primers reportatges conservats a la casa són dels anys 1928 i 1929. De caire polític o institucionals se suposa que es tractava d’encàrrecs de l’Ajuntament. Però ben aviat es troben fotografies d’actes públics o de societat, com la coronació del Sant Crist de la Sang o sopars al Círcol. Reportatges, això sí, d’una sola fotografia a causa dels condicionaments tècnics.

Els primers reportatges extensos que s’han conservat obeeixen a dos fets històrics significatius: la proclamació de la República i la visita que realitzà a la ciutat el president Francesc Macià.

Als anys quaranta, l’establiment asumirá la corresponsalia gràfica a Reus del Diario Español i de l’agència de Premsa EFE. Més tard, i durant força temps, tindrà cura també de la corresponsalia de TVE a la zona. Als anys cinquanta, incorporarà la venda d’aparells i material fotogràfic.

Actualment, tot i no mantenir cap corresponsalia, l’establiment és una font habitual d’obtenció d’imatges d’arxiu per als periòdics d’aquestes comarques. I no només per a la premsa. L’arxiu de l’establiment és soviet punt de referència obligada per a entitats, institucions o investigadors. Des de fa pocs anys, fotografia Niepce ha iniciat el procés de catalogació dels seus documents gràfics. Fins ara s’han inventariat uns 25.000 reportatges diferents inclusos els actuals, la qual cosa representa entre vuit i nou milions de negatius que fan referència a tota mena d’actes públics o associatius, fets destacats, política, festes o escenas de la visa cuotidiana. Un fons excepcional de documentació que encara pot aportar moltes novetats a mesura que es revisin totes les imatges contingudes en cadascun dels reportatges coneguts.

Quant a les fotos d’estudi, l’establiment només conserva les dels últims vint anys. Manté, però, una petita selecció de les anteriors, a tall de testimoni de l’evolució en la indumentària i l’aparença de les persones i al que es refereix als reportatges de noces es conserven tots.